Tornem a un campionat autonòmic de llarga distància de la FEMECV i en este cas, a un recorregut que no havia fet: eixir de Montanejos fins a la Vilavella, al costat de Nules. En total 64 km i +2300 m i un desnivell negatiu, superior, al contrari que la MiM. Es tracta del recorregut del GR 36 que travessa tota la Serra d’Espadà.
A les 7.30 h. no haviem mes d’un centenar de participants a la linea d’eixida, entre la modalitat federativa i la Open. Era la primera edició de la prova. I ja anuncien que la del 2023 serà al revés: de Vilavella a Montanejos. Es dona l’eixida del centre de Montanejos i eixim del poble per un estret i bonic pont que ens porta a una pista forestal i durant molts quilómetre eixa es la tònica: pistes forestal, sendes en bon estat i algún tram de camí asfaltat en aproximar-nos als pobles. Ho comente en algún corredor de la zona i confirma que esta primera part de la carrera es així i que les dificultats o les zones més tècniques están en la segona part, a partir d’Alcudia de Veo. Així que dubte entre intentar no correr massa, pero les zones tampoc donaven per a caminar majoritariament, o còrrer en esta part per a intentar eliminar hores de calor de la última part.
Passe el primer avituallament i ens dirigim al segon, en Torralba del Pinar, km 17 on m´espera Bea. La carrera continua prou plana i arribem en baixada al àrea recreativa de Villamalur (km 23) on també torne a vore a Canito i Yolanda que van seguint a sa filla Lorena. Aquí seguim per la rambla de Villamalur, banyant-nos les cames i amb un parell de pujades i baixades arribem a Alcudia de Veo ( km. 32). En fi, rodant i pensant vec els primers parcials, que me van sorprenent: 20 km en 2 h. 5 minuts, 30 km en 3 h. 16 minuts… Estos ritmes no es poden mantindre: petarem en algún moment? Recupere algo de forces i menje al frontó d’Alcudia i continue. Passem per Aín i ja tenim una pujada forteta. Baixem a Eslida, km 45, i ens espera la “paret” del día: quasi +400 en poc mes de 2 km, a estes altures del día. Puje tranquil i parant, si cal, fins que al km 50 acaba la pujada i decideix prendre un gel per a recuperar i afrontar els 14 km que quedaven. El cos no ho admiteix i el vomite… Ja tenim la panxa tancada… Em troba un corredor del club ortanitzador, A 4 pelat, i m’acompaya uns quilómetres, primer caminant per a recuperar i després ja trotant per una cresta cap l’últim avituallament amb alguna breu pujadeta. I ja des de Ereta, majoritariamente per pista a foc cap a baix. I en baixada arribe a la part alta de la Vilavella, a les instalacions esportives, que es on estava la meta, en 8 h. 30 min., 28º de la general i 6º Máster. I Strava me diu que he fet el 2º millor temps en 30 km, el 2º millor temps en marató i record personal de 50 km. Res…
De l’entorn no cal dir molt mes que espectacular: travessant el parc natural de la Serra d’Espadà, amb sureres per tots els costats, boscos, amb fonts, riuets i aigua per molts paratges. I llocs com el Mas de la Campana, abans d’arribar a Alcudia de Veo, amb una campana feta amb un obús de la guerra civil, que no va arribar a estallar. Es tradició tocar-la quan se passa per ella i se sent a quilómetros de distància. En fi, molt corredor el recorregut pero molt recomanable la zona i la carrera i que segur que anirá guanyant popularitat a les pròximes edicions.
I un breu resum en video:
REMITJONS 