La saga Aesir-Vanir, de la Leyenda de Darwan

Tras la lectura de la trilogía de La Leyenda de Darwan, y el buen sabor de boca que me dejó decidí seguir con la totalidad de la saga. El autor, Iñaki Campomanes completó la historia con precuelas, secuelas y otras historias en las que la linea espacio-temporal se pierde o se flexiona o forma universos paralelos… Para ello me tuve que comprar un lector de libros electrónicos y visitar el portal de Lektu donde me puede descargar la parte de la saga que me faltaba por leer.

Son un total de 15 libros que recorren 4000 millones de años de la humanidad. Ahí es nada. Y me dispuse a seguir el orden de lectura recomendado que aparecía en su blog:

Al Besiberri Sud pels estanys de Gémena

Tras el día de pujada a la Punta Alta de Comalesbienes i el mes tranquil de senderisme per Barruera tocava novament marxa. Esta vegada eixiem des del mateix balneari de Caldes de Boí cap al Besiberri Sud (3024 m.) pel sender que es dirigeix als estanys de Gémena. Des dels quasi 1500 m. fins als 2200 m. dels estanys en pujada continua per bosc. Vorejem el de Baix i seguint la senda cap al de Dalt, abans d’arribar apareix la senda que munta directe cap al 3000 que tocava hui. Acompanye a Bea a una pradera on es quedarà i deixe el motxiló i canvie a modo trail.

Per Barruera i el Camí de l’Aigua

Una de les rutes que vam descobrir es el Camí de l’Aigua que finalitzava justament al costat del balneari de Caldes de Boí. Uneix a peu els municipis del Pont de Suert i la Vall de Boí, tot resseguint el curs dels rius Noguera de Tor i Noguera Ribagorçana al llarg de 27 km que alhora enllacen amb altres senders i rutes locals. No el vam fer complet pero sí que vam estar a un tram desde Barruera fins a la presa de Cardet on forma una zona hòmida anomenada el Salencar.

Punta Alta de Comalesbienes (3.015 m.) des de l’Estany de Cavallers

Seguint les vacantes, ens hem traslladat al balneario de Caldes de Boí com a base d’operacions. El 17 d’agost comencem ruta per la Vall de Boí amb l’objectiu de fer este tres mil. Eixim Bea i jo des de l’aparcament de la presa de Cavallers sobre les 9 del matí. Iniciem el recorregut fent senderisme (amb motxila gran, dinar i roba inclosa) i ja passaria jo a modo trail quan la ruta es complique. La senda està marcada amb pals pintats de groc a la punta i no hi ha pèrdua fins al refugi Ventosa i Calvell, damunt de l’Estany Negre. Es un dels que formen part de la ruta per etapes Carros de Foc. La senda continúa sent evident i marcada. Seguim cap a la cua de l’Estany Gran de Colieto on hem de deixar la transitada Carros de Foc per buscar la senda que munta a la Punta Alta de Comalesbienes. No està senyalitzat l’encreuament i el poste que indica la pujada està ja en el mateix sender.

Les rutes del trencapinyes i de la marmota al Parc Natural del Cadí-Moixeró

Finalitzem els nostres dies al Parc Natural del Cadí-Moixeró amb altres dues rutes que ens van recomanar a l’oficina del parc orientades a l’observació de la fauna, curtes i per a tots els públics. Vam començar per la ruta del Trencapinyes, un pardal que s’alimenta dels pinyols de les pinyes i te el bec creuat per poder extraure’ls. Vam pujar fins al mirador dels Orris que te una panorámica brutal de tot este espai protegit. Seguim per la ruta marcada i la veritat es que no es va deixar veure el protagonista del recorregut. Fent fotos amb el teleobjectiu l’únic que es van deixar fotografiar van ser carboneros (Parus major) .

Els Empedrats

Tras la visita al centre d’informació del Parc Natural de Cadí-Moixeró ens recomanen varies rutes breus i interessants per a coneixer alguns racons de l’espai protegit. Ens deixem per a la vesprada del 15 d’agost la de “Els empedrats”. El nom li ve per ser una antiga ruta de comunicació i comercial entre comarques i per la seua importància tenia trams del camí empedrats.

Des de Bagà per la via del Nicolau

Una de les rutes més senzilles per a fer desde Bagà pero també més curioses es la de la Via del Nicolau. Es tracta d’un antic traçat per a baixar fusta des dels boscos on es tallava fins als pobles on podia transportar-se per altre mitjà. Es feia per unes vies molt estretes i unes vagonetes adaptades a la funció. El camí està acondicionat des de fa uns pocs anys i compta amb túnels, passarel·les i senyalització. I clar, un desnivell molt escas adequat per a tots el públics.

Corrent de Bagà a Turbians

Tras la suspensió pocs dies abans del Trail de Moixeró teniem les reserves i el planning fet per a visitar la zona i continuar cap a la Vall de Boí així que ho vam mantindre tot encara que sense la cursa programada. Com haviem d’estar 2 dies per Bagà vaig explorar les possibilitat de fer trail per la zona i vaig descobrir que tenen una estació de Trail en la comarca amb moltes rutes senyalitzades per l’Alt Berguedà. Donat que anava soles i sense coneixer-les vaig triar una ruta curta: la pujada al Coll de Turbians, de 1440 m.

Totes les rutes eixen del centre del poble i esta travessava el riu i anava directament a una pujada continua cap al coll. Aquí teniu la descripció de la ruta que tenen a la web de l’Estació de Trail de Berguedà. La ruta, nº 13, va ser curta pero amb prop de 900 m. de desnivell positiu. Al final el recorregut circular el vaig ver en poc mes de dos hores.

Ruta y visita al Racó de Nando

Ruta i zona molt interessant. Un recorregut carregat de valors ambientals, patrimonials i culturals

Colectivo Hedera

A final de julio volvemos a quedar para hacer actividades al aire libre y en este caso elegimos la localidad castellonense de Les Useres. Dada la proximidad de diversos abrigos rupestres, Juan Carlos nos plantea la posibilidad de visitar uno de ellos: el Racó de Nando. Se trataba de una visita por nuestra cuenta en la que había que localizarlo primero. Juan Carlos nos describe que el abrigo se encuentra en “mitad de la nada”. Se trata de una descripción interesante para los que nos gusta perdernos por el monte (o encontrarnos). Así que localizamos algunos tracks con rutas de acceso y nos disponemos a madrugar para que el calor del 31 de julio no nos agobiara y que el sol no diese directamente en las pinturas, a fin de poder visualizarlas.

Después de una larga aproximación por pista forestal, encontramos el punto en el que los itinerarios que habíamos…

View original post 208 more words

Cistanche phelypaea o frare groc

Primers dies d’abril i podem contemplar per la rambla del Vinalopó i altres terrenys abandonats esta espectacular flor paràsita: el frare groc o Cistanche phelypaea. Aquí podeu trobar més informació.