Campionat d’Espanya de Raquetes de Neu 2022

Despres del Snowrunning de la vesprada del dissabte 15, a les 11 del matí del diumenge començava el Campionat d’Espanya de Raquetes de Neu. També a Larra-Belagua pero esta vegada al sector de La Continenda, mes amunt i entre boscos. No sòl utilitzar les raquetes pero ja que veniem al campionat de snowrunning, no era qüestió de desaprofitar l’ocasió de provar a còrrer amb raquetes.

Com que no tenia de raquetes, els Reis Mags van tindre la gentilesa de suministrar-me unes: les TSL 305. No es un model especial per a còrrer pero almenys tampoc es d’iniciació i podria ser polivalent per a altres eixides, així que és el que vaig gastar. Les vaig provar el dissabte pel mati fent este recorregut i no estaven malament.

Campionat d’Espanya d’Snowrunning 2022

Comencem un nou any i cal provar noves activitats i experiències: hem tingut a la vista este campionat d’Snowrunning de la FEDME organitzat a les instalacions d’esquí nórdic de Larra Belagua i hem picat… Teniem els dies i les ganes d’eixir de casa i ens vam anar Bea i jo cap a la vall navarresa del Roncal. Que no ens ho conten!!

La competició començava a les 16.30 h. aixi que vam matinar per a fer una ruteta amb raquetes de neu al circuit balitzat front al sector de El Ferial. Com no hi ha una sense dues… també em vaig apuntar al campionat de raquetes de neu que es fa al dia següent… pero eixa es altra història. En acabar la volta decideix provar-me els crampons per a les sabatilles de còrrer. Ja els tenia mes de 3 anys pero no els havia gastat encara.

Amira. L’última flor de La Muntanya. De Just I. Sellés

Una novel·la ambientada en la comarca de La Muntanya: els seus pobles, rius, llegendes, castells i la seua història… perque ens fa viatjar al segle XIII, durant la conquesta de la comarca per part de Jaume I. Just I. Sellés ens trasllada a través d’este relat d’història-ficció a la vida d’Amira, la filla de Zayyan, l’últim emir valencià. Acollida per la reina Violant i despres segrestada per les tropes del visir Al-Azraq, viurà tant la cultura cristiana com el retorn a la seua pròpia pero sobre tot l’amor pels llibres i els coneixements terapèutics tradicionals amb un gran mestre en els usos de les plantes. També d’amors amb el visir i la seua separació com a consegüència de la guerra que Jaume I mantenia pel control de les valls i pobles on transcorre l’acció..

A les persones que ens agrada la comarca de la Muntanya i coneixem la zona, ens vorem viatjant per molts del pics i serres i racons que probablement coneixerem. La novel·la visita llocs existents pero també personatges històrics reals així com fets, llibres o poesies andalusines perfectament documentades. Pocs llibres de ficció acaben amb un apartat de referències bibliográfiques de vàries pàgines com es sol fer a qualsevol assaig històric.

La XI carrera por montaña Sierra de Chiva

La carrera de Muntanya Sierra de Chiva va ser la primera competició de llarga distància que vaig fer allà per l’any 2015. Ja han passat prou anys i el bon regust de l’organització m’ha animat a tornar a fer-la. Soles unes setmanes després de fer la MiM i pensant en testar al cos i millorar sensacions, esta carrera sempre pareix asequible… pero per davant estan els 61 km i +3200 m. Enguany eixim del camp de fútbol en lloc del centre del poble… coses del Covid. No arribem a 200 els participants que ens donem cita a les 7 del matí a la linea d’eixida amb una bona representació del Club: Vicente Sala, Víctor Cremades, Daniel Martínez, Gerardo Hurtado, Miguel Ángel Garcia i Anabel Martínez. Altres companys i companyes també van participar en les distàncies inferiors. I puntuals eixim encara de nit amb l’espiquer Jaime donant-lo tot per animar-nos:

La MiM de Penyagolosa Trails de 2021

Preinscrit a finals de 2019, agraciat en el sorteig per a la Marató i Mitja del Panyagolosa Trails de 2020 amb tot planificat per a la primavera de 2020 pero la pandèmia també volia ser protagonista i no va poder ser . Any i mig després ja tocava tornar a les curses llargues. A una de les mes veteranes de les ultres valencianes i de tota Espanya que venia fent-se des de 1999. Una que encara no havia corregut i son de les que hi ha que fer almenys una volta en la vida… Amb 60 km i +3300 m. pareix poca cosa al costat de la CSP que te 107 km i +5600 m. pero hi ha que fer-la…

La saga Aesir-Vanir, de la Leyenda de Darwan

Tras la lectura de la trilogía de La Leyenda de Darwan, y el buen sabor de boca que me dejó decidí seguir con la totalidad de la saga. El autor, Iñaki Campomanes completó la historia con precuelas, secuelas y otras historias en las que la linea espacio-temporal se pierde o se flexiona o forma universos paralelos… Para ello me tuve que comprar un lector de libros electrónicos y visitar el portal de Lektu donde me puede descargar la parte de la saga que me faltaba por leer.

Son un total de 15 libros que recorren 4000 millones de años de la humanidad. Ahí es nada. Y me dispuse a seguir el orden de lectura recomendado que aparecía en su blog:

Al Besiberri Sud pels estanys de Gémena

Tras el día de pujada a la Punta Alta de Comalesbienes i el mes tranquil de senderisme per Barruera tocava novament marxa. Esta vegada eixiem des del mateix balneari de Caldes de Boí cap al Besiberri Sud (3024 m.) pel sender que es dirigeix als estanys de Gémena. Des dels quasi 1500 m. fins als 2200 m. dels estanys en pujada continua per bosc. Vorejem el de Baix i seguint la senda cap al de Dalt, abans d’arribar apareix la senda que munta directe cap al 3000 que tocava hui. Acompanye a Bea a una pradera on es quedarà i deixe el motxiló i canvie a modo trail.

Per Barruera i el Camí de l’Aigua

Una de les rutes que vam descobrir es el Camí de l’Aigua que finalitzava justament al costat del balneari de Caldes de Boí. Uneix a peu els municipis del Pont de Suert i la Vall de Boí, tot resseguint el curs dels rius Noguera de Tor i Noguera Ribagorçana al llarg de 27 km que alhora enllacen amb altres senders i rutes locals. No el vam fer complet pero sí que vam estar a un tram desde Barruera fins a la presa de Cardet on forma una zona hòmida anomenada el Salencar.

Punta Alta de Comalesbienes (3.015 m.) des de l’Estany de Cavallers

Seguint les vacantes, ens hem traslladat al balneario de Caldes de Boí com a base d’operacions. El 17 d’agost comencem ruta per la Vall de Boí amb l’objectiu de fer este tres mil. Eixim Bea i jo des de l’aparcament de la presa de Cavallers sobre les 9 del matí. Iniciem el recorregut fent senderisme (amb motxila gran, dinar i roba inclosa) i ja passaria jo a modo trail quan la ruta es complique. La senda està marcada amb pals pintats de groc a la punta i no hi ha pèrdua fins al refugi Ventosa i Calvell, damunt de l’Estany Negre. Es un dels que formen part de la ruta per etapes Carros de Foc. La senda continúa sent evident i marcada. Seguim cap a la cua de l’Estany Gran de Colieto on hem de deixar la transitada Carros de Foc per buscar la senda que munta a la Punta Alta de Comalesbienes. No està senyalitzat l’encreuament i el poste que indica la pujada està ja en el mateix sender.

Les rutes del trencapinyes i de la marmota al Parc Natural del Cadí-Moixeró

Finalitzem els nostres dies al Parc Natural del Cadí-Moixeró amb altres dues rutes que ens van recomanar a l’oficina del parc orientades a l’observació de la fauna, curtes i per a tots els públics. Vam començar per la ruta del Trencapinyes, un pardal que s’alimenta dels pinyols de les pinyes i te el bec creuat per poder extraure’ls. Vam pujar fins al mirador dels Orris que te una panorámica brutal de tot este espai protegit. Seguim per la ruta marcada i la veritat es que no es va deixar veure el protagonista del recorregut. Fent fotos amb el teleobjectiu l’únic que es van deixar fotografiar van ser carboneros (Parus major) .