Trail de Crevillent: la 4ª de la lliga FEMECV

Diumenge 18 de juliol, tornem a posar-nos un dorsal. El primer de 2021! Fa molt de temps des de l’última competició a Vallada: octubre de 2020. Pero en tot este temps no hem deixat de còrrer i entrenar. També la primera volta que participe en una competició de trail a juliol per les nostres terres. Juliol i agost eren mesos impossibles i no dessitjables per la calor pero es el que hi ha en la crisis de la Covid-19: les coses no es poden fer quan volem si no quan es pot. I un recorregut per la serra de Crevillent que baixa dels 20 fins als prop de 17 km (encara que amb +900 m.) i començant a les 8 h. per evitar les hores de màxim calor.

Al poc d’eixir

A l’Alt de Guisop pel PR-31 i per l’Alt de la Ximenera

Partint del Xorret de Catí volia fer una clàssica: la pujada a l’Alt de Guisop pero també volia investigar els contraforts i les parets que li fan de suport, i poc accessibles, des del Clot dels Manyes. Així que vaig anar seguint les indicación del PR-CV-31 que ens pugen per una senda prou marcada, passant per la cova de Mossén Francés, fins a l’Alt de Guisop. La ruta continua pel camí mes evident, la corda de la muntanya, cap a la zona de les emissores i fins al Maigmonet. Aquí ja baixe cap al Coll de l’Eixau i pista cap a baix.

• 

Garceta común y vuelvepiedras en el cabo de Sta. Pola

Aquesta galeria conté 5 fotografies.

De paseo por la playa del Carabassí y la costa rocosa del cabo de Sta. Pola tuvimos la ocasión de ver en la misma linea de la playa a estas dos especies de aves marinas. La garceta común (Egretta garzetta) … Continua llegint →

Historias de fantasmas, de Manuel Vázquez Montalbán

Primer libro que leo de Manuel Vázquez Montalbán y de su detective favorito: Carvalho. En realidad se trata de tres relatos con el común denominador de sucesos sin explicación y con apariencia de ser cosa de fantasmas.: la autostopista de la curva, un barco fantasma y unos asesinatos con apariencia de crimen de una secta. Pero el detective es un racionalista que no cree en lo sobrenatural e irá buscando la explicación a lo que hay detrás de las apariencias fanfasmagóricas.

Para no ser fan de la novela negra, no ha estado mal.

La Leyenda de Darwan: la trilogía, de Iñaki Campomanes

Tras la lectura de Los Propios Dioses y de hacer su reseña, me encontré casi de casualidad con un enlace que hablaba también de Asimov pero era una web de otro escritor de ciencia ficción: Iñaki Campomanes. Había contactado con La leyenda de Darwan , un blog de la trilogía con ese nombre: Ragnarok, La Ira de Freyja y Los dientes de Fenrir. Miles de millones de años por delante de nuestra actual época. El Sol, la Tierra y la Vía Láctea han cambiado. Y la especie dominante también: unas aves gigantescas con dos cerebros (veganas y pacifistas) deberán enfrentarse al resurgir de la humanidad… y ya sabemos como nos las gastamos nosotros, que somos capaces de fulminar a nuestro propio planeta, no digamos ya a unos extraños pollos gigantes…

Los Propios Dioses, de Isaac Asimov

Seguimos con el maestro Asimov y en esta ocasión con una novela que no pertenece ni a la saga de los robots ni a la de la Fundación: Los Propios Dioses. Una obra con premios literarios que la reconocieron como una obra maestra.

El libro consta de tres partes: la primera transcurre en la Tierra donde se ha construido una bomba de electrones conectada a un parauniverso que proporciona una fuente de energia contínua y gratuita, ante las dudas de algunos científicos que son defenestrados. La segunda parte nos traslada al parauniverso y conoceremos la situación y motivaciones de sus habitantes para liar a los terrícolas en la construcción de la bomba. Y también de la disidente

Momo, de Michael Ende

Seguim explorant llibres de la biblioteca de casa i li ha tocat esta volta a Momo, de Michael Ende. Un clàssic llibre infantil que no havia llegit. Reconec que la primera mitat del llibre em va costar trobar-li el fil: massa infantil i senzill i sense aparent trama pero des del moment que entren en acció els homens grissos, els lladres del temps… la cosa va canviar.

El mon està ple d’homens grissos que ens furten el temps sense que ens adonem. Inclus hi ha vegades que estem convençuts que es millor així i per això es interessant llegir estes històries aparentment infantils i nimies per a ser conscients de si el temps està a les nostres mans o ens

Mitja travessia de la Serra Gelada

Entre el bosc, el Bèrnia

Sempre anem a la muntanya i pareix que fugim del mar pero hi ha zones on les dues coses son compatibles. En este cas hem triat, per al dia de descans que teniem, fer una visita a la Serra Gelada, que no haviem estat mai.

Eixim des de l’aparcament de l’entrada al Parc Natural, ubicat a l’Albir. Hi ha la ruta roja, curta i accessible, que porta al far. I la groga, que munta a l’Alt del Governador (438 m.) i despres segueix al llarg de tota la serra fins a Benidorm.

D’Agres al Montcabrer

Ja fa unes setmanes del pas de Filomena i el seu temporal de neu pero volia comprovar si es mantenia a la serra de Mariola així que vaig decidir el diumenge fer la clàssica pujada al Montcabrer des d’Agres, pel refugi i la cava Arquejada. La ruta está ben senyalitzada pel sender PR-CV 27 i també com a itinerari del Parc Natural de la Serra de Mariola. Eix des de la part alta d’Agres, junt a l’antic convent. Anem pujant progressivament sempre per senda fins a arribar al refugi. I a uns centenars de metres tenim la cava Gran, que vaig visitar a la tornada. Vaig eixir del sender marcat cap al GR-7 i ja buscar la font que hi ha baix del cim,

De Racons festers i barraques alternatives: 1991 a 1994

Accedeix al triptic

A principis dels 90 un grup de jovens de Novelda de diverses associacions, arremolinats al voltant del Consell de la Joventut vam decidir posar en marxa una altra opció festiva coincidint amb les festes patronals. El primer any, 1991, va ser al carrer Argentina: centre neuràlgic de la movida noveldera amb discoteca, dos pubs, bars… i el carrer sempre ple de gent jove. Ahí, a la parcela que encara hui conserva grafitis, enfront de l’Iguana, va tindre lloc. Autogestionada, amb pocs recursos pero amb molta il·lusió vam viure unes festes especials els que la vam organitzar i serviem les copes darrere de la barra. Queda constància al full de la programació.

No va passar ni mig any i altra volta estàvem donant canya amb la I Setmana Jove de Novelda, que del 20 al 25 de