Aquesta galeria conté 5 fotografies.
De paseo por la playa del Carabassí y la costa rocosa del cabo de Sta. Pola tuvimos la ocasión de ver en la misma linea de la playa a estas dos especies de aves marinas. La garceta común (Egretta garzetta) … Continua llegint
Primer libro que leo de Manuel Vázquez Montalbán y de su detective favorito: Carvalho. En realidad se trata de tres relatos con el común denominador de sucesos sin explicación y con apariencia de ser cosa de fantasmas.: la autostopista de la curva, un barco fantasma y unos asesinatos con apariencia de crimen de una secta. Pero el detective es un racionalista que no cree en lo sobrenatural e irá buscando la explicación a lo que hay detrás de las apariencias fanfasmagóricas.
Para no ser fan de la novela negra, no ha estado mal.
Tras la lectura de Los Propios Dioses y de hacer su reseña, me encontré casi de casualidad con un enlace que hablaba también de Asimov pero era una web de otro escritor de ciencia ficción: Iñaki Campomanes. Había contactado con La leyenda de Darwan , un blog de la trilogía con ese nombre: Ragnarok, La Ira de Freyja y Los dientes de Fenrir. Miles de millones de años por delante de nuestra actual época. El Sol, la Tierra y la Vía Láctea han cambiado. Y la especie dominante también: unas aves gigantescas con dos cerebros (veganas y pacifistas) deberán enfrentarse al resurgir de la humanidad… y ya sabemos como nos las gastamos nosotros, que somos capaces de fulminar a nuestro propio planeta, no digamos ya a unos extraños pollos gigantes…
Seguimos con el maestro Asimov y en esta ocasión con una novela que no pertenece ni a la saga de los robots ni a la de la Fundación: Los Propios Dioses. Una obra con premios literarios que la reconocieron como una obra maestra.
El libro consta de tres partes: la primera transcurre en la Tierra donde se ha construido una bomba de electrones conectada a un parauniverso que proporciona una fuente de energia contínua y gratuita, ante las dudas de algunos científicos que son defenestrados. La segunda parte nos traslada al parauniverso y conoceremos la situación y motivaciones de sus habitantes para liar a los terrícolas en la construcción de la bomba. Y también de la disidente Continua llegint
Seguim explorant llibres de la biblioteca de casa i li ha tocat esta volta a Momo, de Michael Ende. Un clàssic llibre infantil que no havia llegit. Reconec que la primera mitat del llibre em va costar trobar-li el fil: massa infantil i senzill i sense aparent trama pero des del moment que entren en acció els homens grissos, els lladres del temps… la cosa va canviar.
El mon està ple d’homens grissos que ens furten el temps sense que ens adonem. Inclus hi ha vegades que estem convençuts que es millor així i per això es interessant llegir estes històries aparentment infantils i nimies per a ser conscients de si el temps està a les nostres mans o ens Continua llegint
Entre el bosc, el Bèrnia
Sempre anem a la muntanya i pareix que fugim del mar pero hi ha zones on les dues coses son compatibles. En este cas hem triat, per al dia de descans que teniem, fer una visita a la Serra Gelada, que no haviem estat mai.
Eixim des de l’aparcament de l’entrada al Parc Natural, ubicat a l’Albir. Hi ha la ruta roja, curta i accessible, que porta al far. I la groga, que munta a l’Alt del Governador (438 m.) i despres segueix al llarg de tota la serra fins a Benidorm. Continua llegint
Ja fa unes setmanes del pas de Filomena i el seu temporal de neu pero volia comprovar si es mantenia a la serra de Mariola així que vaig decidir el diumenge fer la clàssica pujada al Montcabrer des d’Agres, pel refugi i la cava Arquejada. La ruta está ben senyalitzada pel sender PR-CV 27 i també com a itinerari del Parc Natural de la Serra de Mariola. Eix des de la part alta d’Agres, junt a l’antic convent. Anem pujant progressivament sempre per senda fins a arribar al refugi. I a uns centenars de metres tenim la cava Gran, que vaig visitar a la tornada. Vaig eixir del sender marcat cap al GR-7 i ja buscar la font que hi ha baix del cim, Continua llegint
Accedeix al triptic
A principis dels 90 un grup de jovens de Novelda de diverses associacions, arremolinats al voltant del Consell de la Joventut vam decidir posar en marxa una altra opció festiva coincidint amb les festes patronals. El primer any, 1991, va ser al carrer Argentina: centre neuràlgic de la movida noveldera amb discoteca, dos pubs, bars… i el carrer sempre ple de gent jove. Ahí, a la parcela que encara hui conserva grafitis, enfront de l’Iguana, va tindre lloc. Autogestionada, amb pocs recursos pero amb molta il·lusió vam viure unes festes especials els que la vam organitzar i serviem les copes darrere de la barra. Queda constància al full de la programació.
No va passar ni mig any i altra volta estàvem donant canya amb la I Setmana Jove de Novelda, que del 20 al 25 de Continua llegint
Després del temporal de neu Filomena, les nostres muntanyes han segut agraciades amb unes taques de neu, i desapareguda ja de les més pròximes calia buscar llocs per a gaudir d’eixe paissatge que no durarà molt.
Triem el cim del Pla de la Casa, a la Serrella, i partim del poble de Quatretondeta on seguirem el sender PR-CV 24 que ens portarà directament al cim. A la part alta del poble hi ha un panell d’on eix la ruta pero nosaltres deixem el cotxe un poc mes amunt, seguint el sender ja, junt al depòsit d’aigua del poble. Continua llegint
Torre de la Horadada
Portàvem moltes setmanes de confinament perimetral autonòmic pero hi ha racons del nostre perímetre que no coneixiem així que vam dirigiri la mirada cap a la frontera sur, allà on la comarca del Baix Segura perd el nom i lindem amb terres murcianes. Sí, estem parlant de Pilar de la Horadada.
El 29 de desembre, en una jornada hivernal i ventosa, passejar per les seues platges no pintava malament així que vam decidir fer un poc de senderisme per la seua costa. Ens van dirigir a la urbanització de El Mojón, no cal explicar molt el perquè del seu nom. La primera cosa que crida l’atenció quan arribem a ella es que la zona urbanitzada s’exten per les dues regions sense discontinuitat evident. L’avinguda del Mojón es la frontera: a un costat València i a l’altre Múrcia. L’afany urbanitzador no diferència territoris.
Jo sóc de Ubuntu
Grup Antimilitarista Tortuga Elx-Alacant
