Ultra Crevillent, el meu primer podio en muntanya


img_20160917_055426La Ultra Crevillent ha segut la prova triada per tornar a la competició de muntanya despres del paréntesi estival. Una prova, organitzada pel C. A. Marathon Crevillent, que s’anunciaba amb 55 km i +2990 m. per començar amb força. A mes era federativa: campeonat provincial de carreres de llarg recorregut. El fet que fora una prova ultra, a meitat de setembre i en Crevillent pot haver desanimat a gente a participar pero… quė nassos! No vivim i entrenen en estes àrides terres? Anem a tindre por de que puga eixir un dia caloros? Endavant!

Dit i fet. A les 6 va a començar la prova i ningú ocupa la linea d’eixida. El speaker ha d’insistir per a que ens apropem. No hi ha els habituals apretons: sabem que les hores ens col·locarà a cadascú al seu lloc. Eixim amb una volteta pel poble i tornem a passar per meta per a endinsar-nos al barranc pel que accedir a la serra de Crevillent. Al poc, encara amb frontals, passem per una zona técnica. Després seguim per pista pujant. Aquí alcance a Miriam Talens. La salude i després de xarrar un poc avance més per alcançar a un xic en el que havia corregut i coincidit un tram al trail de la Casica del Guardia de Villena. Uns centenars de metres mes avant em pose al seu costat i del seu amic i comencem a xarrar. Haviem passat el segón punt d’avituallament, la pista forestal havia deixat de muntar i començava a baixar així que apretem el pas i algun moment comente que no havien senyals de la carrera. Parem, mirem i res: ens haviem eixit de la ruta i uns quants mes darrere de nosaltres. Torna a muntar per a regresar a les marques, que trobem 1’5 km després en una derivació a la dreta on el camí agafa un sender pero sense marcar la pista en una cinta creuada en terra que hauriem pogut vore i evitar una eixida de la ruta. 20-30 minuts perduts i en lloc d’anar a la part inicial de la carrera ens quedem per la meitat. 3 km afegits al que teniem per davant! I damunt m’entere que al final els han eixit en el marcatge de la carrera 59 km en lloc de 55.

14311339_1077826055627210_305278152546742289_o

Procure parar en quasi tots els punts d’avituallament per a beure i menjar alguna cosa i al del km 27 menje un poc mes: arròs blanc en tonyina, que encara quedava tela per fer! I la muntada mes forta: la pujada a la Vella des de la part baixa d’un barranc. Ja portava temps gastant els bastons pero en esta pujada es fan imprescindibles per a mí a fi d’evitar sobrecarregar-me. Al cim de la Vella (km 32.4) em supera la tercera dona. Jessica Mataix, en la que havia coincidit en alguns trams anteriors, arriba quarta a la Vella, lloc que ja va mantindre fins al final. Superat este punt espere encaminar-me promte cap a la umbria, que el sol començava a apretar. Entrem en ella pero també eixim a la mateixa velocitat per a fer altres pujades igualment fortes pero sense tant desnivell com la Vella. La gent arrastra (arrastrem) moltra tralla a les cames i comencem a distanciar-nos. Nomes contactem amb 2-3 corredors per davant i per darrere, fent la major part de la mitat de la carrera en solitari i ens juntaven on els grups de voluntaris de Creu Roja i de la organització ens esperaven per a donarnos aigua, sandia, gominoles, torró, … Van ser els altres patidors de la carrera: impagable la seua presencia i ajuda. La gent en arribar a alguns controls es retiraba o prenia alguna cosa per intentar recuperar-se: els 30º que feien a migdia passava factura. L’ombra dels pins era un lloc codiciat per a descansar. Fins i tot en mig d’un barranc vaig sentir la veu d’un corredor que em demanava aigua, com si estiguerem en mig del Sahara! I ahí estava junt a un pi. El vaig auxiliar ja que portava 50 minuts a l’ombra esperant un poc d’aigua per a prendre una pastilla amb la que poder recuperar-se i caminar fins al control per retirar-se.

Pel que fa a la carrera, va estar molt ben marcada (excepció feta de l’encreuament ressenyat), avituallaments adequats (encara que vaig tirar a faltar beguda isotónica en lloc de Coca Cola), un recorregut per punts coneguts de la serra, sobre tot els cims, pero també per moltes zones més que desconeixia, com diversos barrancs i sendes. I el paissatge es com si estiguerem en casa entrenant per les nostres muntanyes. Al final es la duresa de la prova i el contacte en el companys de carrera i organització la que la fan especial i esta així ha segut.

Finalment vaig arribar a meta en 10 h. i 21 minuts, el 32 entre tots els participants, el 28 entre els de la Federació Valenciana i ¡el segon de la categoria Master! (50 anys o mes). Despres d’anys de còrrer per muntanya, pujava per primera vegada a un podium en elles (en asfalt ja l’havia fet) com a subcampió provincial de la meua categoria.

En este video de Fran Iborra, en el que vaig coincidir en la segona mitat de la carrera, vos podeu fer una idea del recorregut.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Corrent per la muntanya, General, Muntanya i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Ultra Crevillent, el meu primer podio en muntanya

  1. Retroenllaç: Los Arqueros 2016, ultra de Quesa | REMITJONS

  2. Retroenllaç: I prova lliga FEMECV de carreres de muntanya a Crevillent | REMITJONS

  3. Retroenllaç: Perimetral de Benissa, 73km de pedra | REMITJONS

  4. Retroenllaç: Perimetral de Benissa, 73km de pedra | REMITJONS

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s