De Beniarbeig a la Segària


IMG_20150808_111350

El Portet d’Ondara al centre-esquerra

Si estas en Beniarbeig, la vista se t’en va a la Segària, la imponent serra que té este poble de la Marina Alta ben aprop. No es que siga molt alta (encara que hi ha que tindre en compte que en el poble estem al voltant dels 50 m. sobre el nivell del mar) pero es tracta d’un mur de roca continu accesible en la vessant sud per un parell de punts. I una cresta que hi ha que recòrrer en material d’escalada.

Com no coneixia el paratge i anava soles, opte per fer la ruta més “fàcil” fins al cim i baixar pel mateix lloc encara que hi ha un sender circular que envolta la resta de la serra. Abans d’eixir del poble he de posar-me l’impermeable ja que comença a ploure amb força. Per la cuneta del camí comença a delfilar un rierol d’aigua, senyal de que més amunt, ja portava plovent un temps. Passem per davant del cementeri, la cooperativa Baladre i a partir d’aquí el camí es transforma en senda per enllaçar mes avant en el camí asfaltat que ens porta al Parc Públic de Segària. Hi ha una desviació del sender que va a la cova Bolumini i al portet de Beniarbeig per a fer tota la ruta circular pero segueix cap al Portet d’Ondara. Aquí la senda es fa més empinada cap a la zona que ha tingut la naturalesa a be que, en lloc de paret, siga una zona de calices amb una inclinació que permet muntar encara que no còrrer. Para de ploure pero tota la roca està banyada. No hi ha senda, soles les senyals del PR-CV 415 i alguns punts més per a que no ens perdem entre un laberint kàrstic de roques que hi ha que superar fent el cabra de pedra en pedra. Arribe al portet i la visió de l’altre costat es espectacular: la zona de Pego, el Verger i les seues llargues platges. A un costat la ruta continua cap al vértex geodèsic o baixa cap a la font del Català per a enllaçar en la circular.

IMG_20150809_084801

Em tire cap a l’Est a un cim menor pero espectacular també i, de pas, parlar amb un parell de senderistes que estan allà. A ells els ha agafat la plutja al cim i comenten que el terreny es perillos banyat i que de fet han caigut. Ells baixen cap a la Font del Català i fer la resta de la circular i jo vull continuar cap al cim. Comence a muntar i zas!! Primer esvaró i cos en terra. Continúe un poc mes mentres pense que si caminant i muntant, resbale, millor no pensar que podria passar en la baixada. Així que done mitja volta i a baixar per on hem vingut que també te dificultat. I tant que sí: encara vaig esvarar anant quasi parat i el braç va acabar barallat amb un margalló de tants que poblaven la serra. Amb el braç que pareixia eixit d’una baralla amb gats, continúe la ruta (amb alguna xicoteta errada fruit de no conèixer la zona) que acabe amb 8.5 km de distancia i uns + 450 m de desnivell.

Haurá que tornar a fer la ruta completa i muntar al cim.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Corrent per la muntanya, General, Muntanya i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s