Travessia de resistència pel Sender Sulayr


DSC_0046El passat 20 de setembre vaig fer este recorregut que s’anunciava com a marxa de resistència pel sender Sulayr que envolta tota Sierra Nevada. Passar la barrera del 50 km. era l’objectiu i encara que no era una carrera pensava que era una bona manera de introduïr-me en estes distàncies sense massa caràcter competitiu. Havia un guia al que no es podia superar pero donat que era el que va guanyar l’Ultra de 55 km que l’any passat van organitzar amb el mateix recorregut, podiem tindre garantitzada la diversió: un ultrero caminat ràpid es capas de fer-nos còrrer als de darrere.

Amb eixe pensament, eixiem des d’Abrucema en autobús cap al port de la Ragua a 2000 m. d’altitut, on s’iniciava el recorregut. Eren les 5’30 h. de la matinada quan eixim des del port seguint el GR7 baixant en direcció a Bayarcal. De nit, baixant amb els frontals encesos, el tram més tècnic, estret, amb sarses, cordes fixes i la pols del terreny sec que flotava en l’aire i algunes xicotetes perdues de la ruta. Va ser un tram divertit. Corregeix: va ser el tram divertit. La baixada ens permetia còrrer a trams fins que, pareix ser, que algun dels àrbitres de la prova (recordem que era una marxa) li va dir al guia que havia d’afluixar per a que no es quedara despenjada la gent. I així arribem suant a l’avituallament del km 10 a les 7’30 h. Amb una parada de més de 20 minuts on ens ofereixen café, suc, pa amb oli i tomata, dolços. Allí apareixen les primeres desercions de la marxa: un grup de corredors decideix tirar endavant al seu pas. La veritat es que si els haguera conegut, es probable que haguera hagut u mes al motí. Pero de nit i en filera pel sender encara no havia parlat amb ningú.

La marxa continúa a pas de senderista durant la resta de km i, a excepciò de la muntada de +400 m que acava en el km 20 i segón avituallament que dona algo de alegria i possibilitat de caminar a bon ritme o inclus córrer, els km es fan lentos i avorrits. I les hores passen. A tot aixó ja havia conegut a Jesús, de Valencia, que també havía vingut amb la idea de còrrer i no vaig tardar a dir-li les meues intencions de “fer fugina” quan vulguerem. Aguantem fins a la tercera parada al kilometro 30, on ens donen de dinar un plat de pasta entre altres coses. La parada no es fa massa llarga així que tornem a eixir amb el grup encapçalant la marxa fins que al km 35 el guia ens diu que parem 5-10 minuts per a agrupar a la gent. Aquí s’ens acaba la paciència i tirem endavant Jesús i jo. Al poc veiem que 3-4 persones més d’un grup d’Almeria també es despeguen del grup. Anem caminant ràpid en les muntades i corrent en pla o costera abaix pero torna la alegria a unes cames que s’havien quedat anquilosades d’anar tan lentes. Remuntem fins al km 42 prop del cim de la Polarda a uns 2000 m. d’alçària i ens trobem l’ultim avituallament. Aquí alcancem a una altra parella que s’havia escapat abans que nosaltres. Ara “soles” ens queden uns 15 km majoritariament de baixada per arribar al poble d’Abrucena que es fan llargs i pesats pero almenys ens consola saver que amb el grup de marxadors tardarien el doble en fer-los. Finalment sobre les 17 h. de la vesprada fem la nostra entrada al frontó del poble culminant esta extranya marxa-carrera de resistència. En total 11’30 hores d’activitat (no diré corrent).

Sobre les 19’30 h, fan l’entrada el guia i el gros del grup de marxadors encara que a les 20’30 hores hi havia marxadors que estaven arribant.

El guia ens confesa que la distància real ha estat a prop dels 58 km. Membres del club organitzador també ens diuen que per problemes amb el Parc Nacional de Sierra Nevada, no han pogut organitzar les dos proves Ultres que sí van fer l’any passat i que enguany han organitzat esta pero que no es el que saben fer millor.

Esperem que puguem vore próximament una prova ultra per estos impressionants paissatges.

I el resum en video:

 

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Corrent per la muntanya, General, Muntanya i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Travessia de resistència pel Sender Sulayr

  1. Enrique ha dit:

    No te has quejado del tobillo, lo cual me alegra.
    Una más para la casa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s