Una volteta pel Puig Campana


Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El dia 1 de maig, dia del treballador, Garci, Miguel Ángel i Victor ens vam “treballar” una ruta de les auténticament dures, la volta i la pujada al Puig Campana. Ja sabíem que seria complicada, però ens vam perdre un poc i això encara hi va afegir més distància i desnivell. En total vam recórrer 17,5 km amb 1600 metres de desnivell positiu acumulat. L’oratge, menys mal, va ser magnífic. Vos deixe amb el relat èpic que ens fa Victor:

“Partim des del paratge de La Font del Molí, a Finestrat. Els ànims estaven ben amunt i els xorros d’aigua posaven una bonica música al començament. En girar els ulls i agafar el camí podíem anar fent-nos a la idea que fer cim no seria un passeig relaxat. Tal visió explica clarament l’etimologia d’aquesta muntanya. Comencem a muntar a bon pas per una zona en recuperació d’un incendi forestal. Els pins que es van salvar de la crema encara tenen les soques renegrides i els que no ho feren, caiguts, ens donen una idea clara de la terrible acció del foc. Però una enorme ombra domina la vall i no és un núvol… És la roca que s’imposa al cel i al sol matiner en actitud amenaçadora! A per ella!

La senda ens porta per la deconstruïda falda de la rocallosa dama. Per darrere, el Ponoig domina l’altre costat del Coll del Pouet. Ara comença la part més dura. Estem tan ficats a la faena que sense adonar-nos ens deixem les marques que indiquen la via de pujada i ens veiem ficats de ple a la pedrera. Què fem? Com som valents, cap amunt! Hem pujat molt, però la cosa cada vegada està més complicada i pareix que no té careo… Garci! Que per ahí no és! Definitivament, unes imponents muralles ens barren el pas. Hale, cap avall i a provar una altra via.

Veges! Després de totes les penúries de la pujada vam retrobar la ruta i ací estem els tres, al segon cim més alt de la província. 1410 metres sobre el nivell del mar! Les vistes són impressionants.

Comencem la baixada i de camí cap al punt de partida passem, per la Font de la Solsida. La verdor de l’heura i la frescor de l’aigua contrasten brutalment. Finalment, gràcies que els arbres tornen a imposar-se i la proximitat del final, ens animem i fem una última ullada al Puigcampana, que ja s’està posant un nuvolós capell. Objectiu aconseguit. Fins prompte!”

Esta és aproximadament la ruta que vam fer, sense comptar les eixides de la senda, i el desnivell extra, clar: passant pel Refugi, Coll del Pouet, Pou de Neu, cim, Font de la Solsida, i la Casa Cac per a tornar a la Font del Molí.

Podeu accedir a la galería de fotos de Victor per a més detalls.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Corrent per la muntanya, General, Muntanya i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Una volteta pel Puig Campana

  1. Víctor ha dit:

    Xe, m’agrada esta crònica, i la ruta, més encara.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s